Garanties de seguretat: Plans d’autoprotecció a Catalunya

Les normatives establertes per assegurar la protecció dels treballadors com dels ciutadans és un dels instruments clau per prevenir i poder actuar davant de situacions de risc o emergència.

És per això que neixen els Plans d’Autoprotecció (PAU) per a poder donar prioritat a la seguretat tant a institucions com a ciutadans a través d’aquestes mesures.

Definim què és l’autoprotecció

Un Pla d’Autoprotecció es determina com a un conjunt de procediments i sistemes organitzatius que s’implementen en diversos àmbits com edificis, nuclis habitats o d’altres que s’exposen a situacions de risc. 

El seu objectiu és identificar aquests riscos, controlant-los i donar una resposta en cas d’emergència.

A Catalunya, qualsevol activitat susceptible de necessitar protecció civil en cas d’emergència es regula a través dels Plans d’Autoprotecció regulats al Decret 30/2015. Aquesta norma estableix l’obligatorietat d’integrar aquest tipus de plans a les activitats i/o els edificis amb un objectiu de garantir la seguretat i protecció als usuaris de les instal·lacions.

La redacció dels PAU estan limitades a personal tècnic homologat i inscrit al registre de la Generalitat, i per a poder executar aquests plans és important confiar en una empresa que disposi d’aquests tècnics per a signar-los com és el cas de SeeSolutions. Aquí us deixem més informació sobre la nostra homologació.

Diferències entre PAU i PEI

És important marcar quines són les diferències entre els Plans d’autoprotecció (PAU) i els Plans d’emergència interns (PEI).

Principalment, i parlant en l’àmbit de Catalunya, les diferències són:

• PAU és obligatori en tots els casos regulats al Decret 30/2015 mentre que PEI és obligatori per a totes les empreses amb treballadors per compte aliè, sigui quina sigui la seva mida.
• Conté diversos documents per poder garantir i construir el pla, mentre que el PEI és un d’aquests documents que componen el PAU.
• El PAU es presenta a l’Administració catalana a través de la plataforma Hermes, mentre que el PEI forma part de la documentació preventiva de l’empresa.
• El PAU s’ha de revisar cada 4 anys de forma obligatòria, com a màxim, i el PEI és recomanable revisar-lo sempre que es donin situacions d’emergència o hi hagi canvis interns del centre, siguin del personal o tècnics.

Aquests factors i normatives apliquen en l’àmbit autonòmic per Catalunya. D’altres comunitats autònomes d’Espanya també es regeixen amb la seva pròpia normativa, com per exemple és el cas de les Illes Balears, Canàries, Extremadura, Galícia, Navarra, Euskadi o el País Valencià.

Per a la resta de l’estat espanyol, on no disposen de competències traspassades o de normativa específica, tots aquests procediments es regeixen per la Norma Bàsica d’Autoprotecció que s’estableix al RD 524/2023. 

Exemples d’activitats susceptibles de plans d’emergència amb major risc

Efectivament, existeixen activitats amb probabilitats de risc molt més elevades que d’altres, i és important conèixer quins sectors són els més propensos a requerir plans d’emergència adaptats i eficients.

Algunes d’aquestes empreses o sectors són els aeroports, sales de congresos, teatres, auditoris, certes industries i activitats recreatives entre d’altres.

Elaborar un correcte pla d’emergència és responsabilitat de totes les empreses susceptibles d’aquests. Si vols que t’ajudem a definir el teu pla d’emergència a mida envia’ns un formulari fent clic aquí.